Clam del comerç en favor de la regulació dels espais comercials urbans

La Federació de Comerç de les Comarques Gironines, vinculada a la FOEG i de la qual Girona Centre Eix Comercial n'és membre, ha reunit les seves associacions de comerciants en una jornada de treball destinada a analitzar l’estat actual del sector i planificar els projectes dels propers mesos. La trobada ha servit per compartir experiències, inquietuds i propostes, i ha deixat clar que el comerç gironí afronta un moment de transformació en què la qualitat, l’ordenació i la cohesió urbana esdevenen prioritàries.

La sessió s’ha obert amb una valoració detallada de La Comerçiada 2025, que enguany ha reforçat la seva posició com la campanya de dinamització comercial més rellevant del territori. Les associacions han destacat l’augment de participació i  la gran acceptació de la campanya. També s’han identificat aspectes de millora per començar a treballar en l’edició del 2026, amb la voluntat de consolidar la campanya en l’imaginari dels potencials clients, incorporar noves activitats de promoció i reforçar la implicació dels municipis i entitats locals. Les associacions han coincidit en la importància de planificar amb antelació i aprofitar la bona dinàmica generada en els darrers anys.

En paral·lel, també s’ha abordat la programació d’activitats de la federació per al 2026 com formacions, trobades d’intercanvi d’experiències i taules de debat, amb l’objectiu d’oferir millors oportunitats al teixit comercial.

Tot i això, el punt que ha despertat una participació més activa i un consens més ampli ha estat el debat sobre la regulació dels espais comercials en els centres urbans. Les associacions han compartit la preocupació pel tancament de locals comercials i la proliferació d’activitats que generen una homogeneïtzació dels carrers, provoquen una pèrdua de personalitat comercial i expulsen activitats tradicionals i de proximitat. Aquesta tendència, han assenyalat, posa en risc la qualitat i varietat als eixos comercials i la singularitat que diferencia els centres urbans de les poblacions.

Durant la jornada s’ha valorat molt positivament cinc exemples de municipis gironins que ja han aplicat mesures per ordenar i protegir els espais comercials, i que es troben en diferents nivells de maduresa, com són el cas de: Tossa de Mar, Lloret de Mar, Palafrugell, Figueres i Olot.

Aquestes associacions han coincidit en aplaudir les iniciatives, i animar als ajuntaments amb els mateixos problemes i que encara no ho regulen, a començar a desplegar criteris d’ordenació comercial i limitació d’usos per preservar el comerç local i reforçar la diversitat d’activitats.

Aquestes mesures són exemples d’una línia d’acció creixent a les comarques gironines: evitar la saturació d’activitats repetitives, frenar el monocultiu comercial i garantir un centre urbà divers, equilibrat i coherent amb les necessitats de residents i visitants.

Tot i que la reunió estava centrada en la realitat del territori, la FOEG ha subratllat posteriorment que aquest debat s’alinea completament amb una tendència europea consolidada. Ciutats com París controla els usos comercials i regula els lloguers turístics; i Estocolm ha impulsat polítiques de reutilització de locals buits mitjançant pop-up shops i microfinançament. 

Al mateix temps, la Comissió Europea ha publicat informes i directrius que destaquen la importància del comerç de proximitat en la vida econòmica i social de les ciutats, i ha impulsat la iniciativa ECoSR –Capitals Europees del Petit Comerç, que reconeix els municipis que aposten per un model comercial equilibrat, divers i sostenible.

Aquest context europeu no només reforça les mesures que ja s’estan prenent a les comarques gironines, sinó que també posiciona el territori en sintonia amb els models més avançats de gestió urbana. Segons la FOEG, “regular no vol dir restringir, sinó garantir que els centres urbans continuïn sent espais vius, diversos i de qualitat”. Per això, des de la Federació de Comerç de les comarques gironines s’encoratja els ajuntaments a continuar estudiant i aplicant instruments que preservin la singularitat comercial i reforcin el paper essencial del comerç de proximitat com a motor econòmic i social.

• Associació comerciants Begur (ACIT Begur)
• Associació Comerciants de Celrà 
• Associació comerciants Llagostera (RES COM Llagostera)
• Associació de Botiguers de Blanes Centre
• "Associació de Comerç i Negoci de Palafrugell 
• (OOHX!GEN)"
• Associació de Comerciants de Sant Feliu de Guíxols
• Associació de Comerciants d'OLOT 
• Associació de Comerciants la Bisbal d’Empordà
• Associació de Comerciants Llançà
• Associació de professionals i activitats turístiques de Cadaqués (APAT)
• Associació d'Empresaris Roses - Cap de Creus 
• Associació per la Promoció i Qualitat del Comerç de Sant Antoni 
• Estació Nàutica l'Estartit (AFOMTUR)
• FECOTUR
• Federació Unió d'Empresaris de Salt 
• Girona Centre Eix Comercial